Pot ser que encara no t’hagis trobat una publicació ennuvolada amb un advertiment de “fals”, però Instagram i Facebook ja han posat en funcionament el fact-checking, o en cristià, la comprovació de la veracitat dels posts que veiem. La publicació no desapareix, no, pots veure la publicació i, el millor, el per què de la sentència. Aquí veiem un exemple de com s’indica que una notícia és falsa:
Per sort, i en nom de l’objectivitat, aquests verificadors de la informació són independents a Facebook, és a dir, Facebook, com a empresa, no decideix el que és cert o fals, encara que si que juga cert paper d’interventor en la nostra percepció de la realitat; des de Facebook podem veure el que és objectivament cert i el que no, i s’ha de remarcar l’objectiu, perquè les publicacions d’un/a influencer vivint una vida de somni sense cap mena de tristesa o problema no es veuran titllades de falses, és la negació de l’objectivament fals l’acceptació delque és parcialment veritable com una cosa general? És més, està sent la nostra percepció de la realitat condicionada per tercers o ens estan ajudant a tenir una visió del món més objectiva?
Deixant enrere temes de reflexió, a l’hora de ratllar una notícia com a falsa o veritable, Facebook té nou tipus de classificació:
En el cas dels publicistes, si un anunci és qualificat com a fals pels verificadors d’informació externs, aquest anunci no podrà posar-se en circulació, no obstant això, l’anunciant pot posar-se en contacte amb el verificador amb els correus electrònics que ens facilita Facebook des del seu web en aquest enllaç, arrossegant cap avall arribem a una llista de països on es troba Espanya i els verificadors externs que qualifiquen les publicacions.