Algú aquí present no té Instagram o no sap el que és? Si donem un cop d’ull a aquesta xarxa
social ens adonarem de la gran quantitat d’usuaris, fotos, comentaris o missatges que flueixen
per ella, i d’anuncis. És curiós veure com una xarxa social, que des de l’origen tenia com a
objectiu fer una xarxa de persones que mantingués vincles i relacions de forma més pròxima o
directa, ara està repleta d’anuncis i de fotos que només donen informació o, més aviat,
comunicació unidireccional.

Com ja hem comentat abans, les xarxes socials des d’un principi van ser enteses com un mitjà
de relació (no de publicitat) entre persones que propiciés conversa, engagement o col·laboració,
i el millor és que encara avui dia, entre aquest panorama de bombardejos d’anuncis sense un
àpex d’interacció, les xarxes socials són la clau per a mantenir a una marca viva.

Així doncs, avui comentarem algunes claus a tenir en compte per a evitar anar pel camí de la
unidireccionalitat i obrir-te al meravellós bidireccional.

1. Escoltar

Aquesta fase té com a objectiu fer-nos una visió general del que som i de què som per als nostres
públics. Algunes preguntes que podem acte respondre són, per exemple:

• Què ens fa únics?
• Què valoren de nosaltres els que ens segueixen?
  que eines comunicatives comptem (Instagram, Twitter, LinkedIn, bases de dades de
  mails, newsletters…)?
• Ens citen els mitjans de comunicació tradicionals o els socials?
• Què es diu de nosaltres i qui ho diu?
• Per què ho diu i on ho diu, què necessitem a nivell d’enfocament?

2. Definir els objectius

És important saber per a què utilitzarem les xarxes socials, establir objectius a aconseguir perquè
no acabem pujant posts sense coherència i sense mirament. En haver escoltat abans, és a dir, al
saber els qui som nosaltres i els qui som per als públics, se’ns farà més fàcil establir uns objectius,
doncs, depenent d’on ens trobem, podem tenir com a objectiu millorar el nostre posicionament,
crear opinió (generar un debat), educar o sensibilitzar, mantenir la fidelitat de la comunitat, etc.

És important apuntar com han de ser aquests objectius. Sabem que hi ha dos tipus; quantitatius
i qualitatius, i tots dos dos són importants. Els quantitatius, concretament, els necessitem per a
poder saber, a l’hora de l’avaluació, si la nostra estratègia està tenint èxit d’una forma més
objectiva, és per això que han d’estar sempre presents. Aquests objectius poden ser, per
exemple, aconseguir x nombre de seguidors, una mitjana de x comentaris per post, etc. D’altra
banda, i com a complement, estan els objectius qualitatius. Són aquells que no són mesurables
com, per exemple, fer un nou compte en una altra xarxa social, millorar la qualitat d’imatge dels
posts, etc.

3. Definir els públics

Els públics són tots i cadascun dels conjunts de persones que d’alguna manera afecten la nostra
marca. Entre ells podem distingir entre:

• Público intern. Els socis, voluntaris o treballadors de la nostra empresa. Tant els externs
  a l’organització com els interns són importants; si la gent dins de la nostra empresa no
  està a gust, podrem tenir problemes d’imatge o de reputació.
• Público institucional. Són els mitjans de comunicació, administratius, la ciutadania…
  Aquest tipus de públic requereix una relació estable i periòdica, perquè estem parlant
  d’organitzacions que poden o tenen una influència directa i important en la nostra. Si
  que és veritat que aquest públic adquireix més importància conforme major sigui
  l’empresa o l’organització, no obstant això, és tan forta respecte a opinió pública i
  imatge/reputació que sempre cal tenir-lo en compte.
• Público comercial. Els clients habituals o potencials, els distribuïdors… Aquest és el
  públic més important quant a economia i reputació, és per això que cal cuidar-lo
  diàriament. En el cas de les RRSS, sobretot podem comunicar-nos amb els clients; és
  important recollir les seves crítiques o problemes i no passar-les per alt, al cap i a la fi,
  la imatge que donem quan som reactius és igual d’important que quan som proactius.

4. Triar les eines

Existeixen diferents eines de treball per a poder optimitzar l’ús de les xarxes socials que portem.
Una d’elles, per exemple, respecte al món de Twitter, és TweetDeck. Amb aquesta eina pots
veure en la pantalla tots els apartats de Twitter alhora: inici, missatges, notificacions i últims
moviments. Hi ha més aplicacions que ens poden servir igual i per a altres xarxes socials, com
poden ser HootSuite o BufferApp. La utilització d’eines que facilitin el nostre treball és important
a l’hora de treballar de forma més senzilla i amb una visió més general del que estem fent i està
passant.

5. Implementar el pla

Una vegada tenim tot l’anterior concretat és hora de saber que fer amb això. És hora de definir
una estratègia per al canal que, a part dels objectius i el públic objectiu, inclogui la línia editorial,
un cronograma i l’avaluació dels resultats:

• Línia editorial. Són tots els detalls que fan que una estratègia en RRSS tingui coherència.
  En ella es troben:
  • Organització de la informació
  • Política d’imatges. Que tots els elements visuals segueixin una mateixa línia
    quant a disseny, organització, color…
  • Llengua
  • Continguts. Que els continguts tinguin coherència. Si tenim una marca de
    moda i fem un post de maquillatge seguit d’un altre de periquitos no tindria
    molt sentit
  • Política de gestió de comentaris
  • To i estil. Mateixos colors d’acord amb la identitat de l’empresa o
    organització, mateix to a l’hora d’escriure…
• Cronograma. És el calendari a implementar en aquest canal.
  • Llançament. Moment de donar a conèixer el projecte.
  • Periocitat de publicació, és a dir, cada quant temps es publicarà.
  • Política d’actualització i gestió de comentaris. Fixar quins horaris són els
    millors per a publicar o interactuar amb les persones.

6. Avaluar els resultats

Una manera de saber si estem fent el correcte és mesurar els resultats de la nostra estratègia.
Per a això és important tornar a recordar que els objectius han de ser mesurables o, almenys,
ha d’haver-hi objectius com a tal; així en aquesta última fase podem veure si els hem aconseguit
o no. Si, per exemple, no hem aconseguit aquests objectius, podem canviar l’estratègia o
modificar-la; si per contra els hem aconseguit, és hora de celebrar-ho.